Ja portem quasibe dos mesos a Xina i cada dia sembla que estiguem en un pais diferent, com aquell qui diu, paisatge i gent canvien a cada revolt.
Vam sortir de Dali per la carretera de quatre carrils i que, passats alguns quilometres, va acabar essent una carretera de pujada, amb obres i en molt mal estat; sort que al cap de poc la cosa va canviar, la carretera va millorar i vam poder disfrutar cada cop mes del paisatge que ara era completament verd.
Aquella nit, vam allotjar-nos a Weishan, una ciutat no turistica pero encantadora, amb un casc antic gens retocat i molt ambientat. Al fer-se fosc, joves i grans sortien a jugar a badminton a la placa del poble!
Passats un parell de dies estavem a Xendon, ens vam llevar que plovia, un xiriviri molt molest. Ara posa't la roba impermeable, ara treu-te-la... i aixi, mil cops! Aquell dia haviem de canviar de carretera, pero veient com pintava el dia vam decidir quedar-nos en la que estavem i no liar-nos massa ja que no sabiem com acabaria el temps. Vam continuar fins arribar a un dels pobles mes desordenats, destartalats i bruts que hem trobat durant el viatge. Acollonant. No hi havia manera de trobar l'allotjament. Uns et deien que tiressis mes endevant i quan ja arribaves al final del poble, on obviament te l'havies saltat, els altres et deien que era mes amunt, pero ningu no t'hi acompanyava... nomes miraven com anavem amunt i avall per buscar-lo!! Coi de xinus! Aquell vespre i l'endema al mati vam ser el centre d'atencio. Vam anar a fer un vol pel mercat i TOTHOM mirava, mare meva que pelmes!
Els problemes de comunicacio amb els xinos son evidents, tot i que per gestos ens entenem millor que amb els de Mongolia.
Si veuen que no els entens de res, ho tenen facil, agafen un tros de paper i un llapis i t'ho escriuen, com si els caracters xinos fossin tan facils de llegir... de moment nomes distingim els caracters “home” i “dona”, utils per quan has d'anar al W.C.; i parlant de W.C... es mareixerien un apartat sencer al bloc. N'hi ha de tot tipus, de marranos, marranos, n'hi ha la tira; els nets escassejen, és millor aprofitar qualsevol raconet que et puguis trobar a la carretera, entre pobles, si es que el trobes!
Pel que fa als W.C. de les estacions de bus, son brutals!, la pudor es infernal i a sobre fas les necessitats mirant com caga o pixa el vei/na (nomes falta treure les cartes i fer la partida!) Els muros que separen el teu forat de terra amb el del vei no fan ni un metro... es per veure.
Algun cop hem hagut de pagar mig yuan (que no es res) per entrar-hi, pero quan en surts, penses que el mig yuan te l'haurien d'haver donat a tu per tenir nassos d'entrar-hi!! Espatarrant!!!
De W.C. n'hi ha de molt pitjors que els de les fotos pero no tenim nassos d'aguantar prou temps a dins com per retratar-los.
El xiriviri de l'altre dia va acabar millorant i al final vam decidir canviar de carretera i anar per la mes petitona, que com no, estava amb obres (com el 80% de les carreteres grosses o petites que ens hem anat trobant per aquest pais que sembla que creixi a pas de gegant). Doncs be, que la carretera estava amb obres, carregada de pols i en bastant mal estat. Quan les obres van acabar van apareixer els ADOQUINS (angulosos adoquins). Vam quedar amb el cul destrossat despres de fer-hi mes d'un centenar de quilometres... anavem tan lents!!
Aquesta carretera ens a portar fins a JINGGU i l'endema vam agafar-ne una altra (tambe de les petites) que ens va portar a un cul de mon: Zit ja. En realitat no vam tenir l'oportunitat de gaudir del poble. Per culpa de les obres que tambe estaven fent en aquesta carretera, ens van tenir parats un parell de cops, i vam acabar arribant de fosc al poble, on nomes arribar vam anar a sopar. Un xinu a l'estil executiu de la taula del costat, ens anava portant xupitos que pel gust que tenien semblaven de colonia! Des de Mongolia que no ens feien veure, alla el vodka corria per tot arreu: al·lucinant; fins i tot un dia, un policia, a dalt d'un coll de muntanya, ens va servir xupitos de vodka... Be, deixem de banda Mongolia, que ara estem a Xina!! doncs be... que el xinu executiu ens va acabar pagant fins i tot el sopar! El mateix vespre ens van venir a visitar a l'hostal un parell de polis, venien amb l'excusa de demanar els passaports que quasibe no es van ni mirar. Venien encuriosits per saber que hi feien dos guiris al seu poble. Vam estar parlant amb ells una bona estona i van ser ells els que ens van dir que la carretera que voliem seguir estava tallada perque una riuada s'havia endut el pont! Cagu'm dena, tanta pujada del dia abans per res!!
L'endema a les 7 del mati vam decidir recular amb el “bus del poble”, una mini van de sis places i amb caixa per transportar material a darrera. En total n'erem cinc a darrera i quatre i un gos a davant... Amb el “bus” vam tornar anar a JINGGU i agafar, altre cop, una de les carreteres grosses. A les tres de la tarda no haviem trobat cap lloc on menjar i unes dones que ens van veure buscant algun lloc, ens van fer entrar a casa seva a dinar, el menu va estar be: arros saltejat amb ou i sopa d'enciam que t'havies de menjar amb els “palillos” (sense comentaris). Mentres dinaven es van posar a terra a preparar botifarres de porc, tofu i pebrot vermell en pols... no tenien pas mala cara!
Aquest dia vam acabar parant en una pensio de carretera... l'endema vam decidir acabar de fer els cap a 200 ultims quilometres per arribar a Jinghong, amb bus, estalviant-nos d'aquesta manera una carretera amb molt de transit i paral·lela a l'autopista.
JingHong esta dins la regio de Xishuangbanna, al Sud de Yunnan. La temperatura es molt agradable, matins i nits frescos i migdies amb un sol que pica de valent. De moment nirem voltant per aquesta zona uns quants dies, diuen que val molt la pena. (Ja ens ho trobarem...)
Vinga, aqui teniu alguna fotografia mes:
