Els dies passen massa rapid, i Kyrgyzstan ja se'ns ha acabat. Ja no hi ha pujades amb pendents inpedalables, baixades amb aire fresquet, verdor, bivacs, neu, yurtes... tot aixo ho hem canviat per paissatges mes o menys planers, camps, calor i una gent mes que hospitalaria!
Portem menys d'una setmana al pais i ens estem quedant parats de la gent. No hi ha dia que no et vinguin i t'ho ofereixin tot.
El primer dia, vam arribar acaloradissims a un poble molt proper a la frontera de Kyrgyzstan, necessitavem canviar calers, ho vam demanar i de cop ja vam tenir tots els homes del carrer a sobre. Primer et talla una mica, pero comences a xerrar i veus que son una passada. A mes es molt bona la cara que posen tots quan dius la paraula Barcelona. Messi! et responen fent gestos de xutar pilotes amb el peu.
Son una gent que t'ho donarien tot, a vegades penso que a casa ens hauria d'avergonyir de ser com som. Tornem al que anavem, un dels homes del grup ens va fer anar a una casa del poble, ens va donar una tetera plena d'aigua clenta perque ens rentessim una mica i quan va ser l'hora de marxar ens va donar un parell de pans. L'endema en una botigueta, despres de comprar, em sembla que la botiguera ens va veure tan acalorats que ens va donar un parell de gelats i una ampolla de suc fresc, i aixi cada dia... tothom et vol acollir, tothom et vol ajudar... increible. Es que fins i tot un poli d'un control policial ens va donar un melo! Te'n fas creus.
L'unic inconvenient del pais es que cada nit es obligat allotjar-se en un hotel on et puguis registrar, pero esclar, al nostre ritme... en trobem pocs on et registrin. I estem una mica acollonits ja que es veu que et pot caure un bon multot si no tens els papers d'on has dormit cada nit. Haurem de fer algun trapitxeo o altre per solucionar-ho! jejee, i parlant de nits. Fa un parell de dies que buscavem algun allotjament pero no n'apareixia cap, ja ens veiem montant tenda, pero de cop va apareixer una cantina on vem demanar per sopar. Aqui la gent normalment utilitza una mena de llits amb una tauleta damunt per menjar. Havent sopat, quan ja faltava poc per fer-se fosc, el propietari ens va dir que ens quedessim a dormir alla. Va treure la tauleta de damunt del llit, vam anar a buscar el sac, i al cap de res ja estavem dormint al mig de la cantina mentre la resta de gent anava sopant i fent la seva. Molt curios tot plegat.
