Hem aparcat la bicicleta

Be, la cosa continua, tot i que de diferent manera.
Quan vem arribar a Hanoi, jo (Ruben) ho vaig fer gairabe a peu coix, em feia mal un genoll, i vem pensar que descansant una mica passaria, pero al cap de 10 dies, el genoll encara hi era, i ara despres de 8 dies mes, ha millorat, pero no esta be per pedalar, aixi que durant uns dies, no farem servir la bici, a veure si ho solucionem...
De moment ara tornem a ser a Xina, vem anar a Nanning, un parell de dies o tres, la ciutat no es que tingu massa res especial, pero vinguent de la bogeria de Hanoi, ens va semblar la gloria.
D'aqui vem agafar un tren, fins a Xi'an, un dia i mig de tren, força tuston, pero es el que hi ha, hem aprofitat per veure els guerrers, i tota la pesca, i per fer algunes compres per la ciutat, aqui s'hi pot comprar qualsevol cosa clonada que es desitgi, i be de preu, la qualitat...no deixa de ser Xina. Tambe hem fet algun voleiu pel barri musulma, xulo de veure, tot i que poc real i molt postis, preparat pel turisme. A part de la mesquita, i els venedors de menjar i alguna dona amb vel, la resta es a dir la majoria, son xinesos amb botigues de suvenirs.
Es curios com arriven a ser de diferents les regions de Xina, el menjar canvia, aqui son mes nets i no escupen tant, i condueixen mes tranquilament, si mes no es el que ens ha semblat amb aquests pocs dies de ser aqui.


Aqui Xi'an tenim sort perque hem trobat un Alberg on si esta de conya i be de preu. A les tardes, per no perdre forma fisica, ens les passem jugant a pimpom amb els xinos d'aqui... no hi ha qui els guanyi!!
Aprofitem per saludar, i donar les gracies a tothom que ens ha escrit, ens fan molta il.lusio els comentaris, tant dels que coneixem com dels que no.
Gracies de nou, i fins d'aqui uns dies.

Se'ns ha acabat Vietnam

Pues res... que ja soms a la capital Vietnamita. Hem suat per arribar-hi!
La Nacional numero 1 es espantosa per pedalar-hi, mare meva!!! es que estan bojos de remate els conductors d'aquest pais, sort que estan mig acostumats a trobar obstacles i mes obstacles a la carretera i t'esquiven amb bastanta facilitat.
De cami a la capital vam fer parada a Ninh Binh, ja que segons ens havien dit per alla a les avores hi havia una zona, Tam Coc, que valia la pena de visitar, i la veritat, no s'equivocaven pas; l'endema vam deixar els trastos a l'hostal i a bon mati ja estavem damunt la bici (per variar tornavem a fer l'activitat amb bicicleta) i ens dirigiem cap a Tam Coc, a pocs quilometres de Ninh Binh. Vam aparcar les bicis i vam llogar una barca de rems amb remadora Vietnamita. Tenen una manera de remar molt peculiar, de ben segur aquesta modalitat s'hauria d'incloure en els propers jocs olimpics, es que es per veure: remen amb els peus!! Mireu-la que felic la dona:

El paissatge de Tam Coc el vam trobar espectacular, era ben ple de camps verds d'arros i unes muntanyotes enormes carstiques que de tan en tan les podies travessar per coves naturals. S'apreciava el SILENCI.

De nou a Ninh Binh, farts de la Numero 1 i com que ja estavem ben aprop de la capital vam decidir agafar un bus per acabar-hi d'entrar. No teniem masses ganes de repetir una entrada en una ciutat tan gran amb bicicleta, Hanoi te mes de quatre millons d'habitants que no es poc! i la dinamica es la mateixa que a Ho Chi Min: transit, fum... i la bogeria vietnamita.


Un cop enfilats al bus ens replantejavem si hagues set millor entrar a la ciutat pedalant o amb el bus, es de por la conduccio vietnamita. Grrrr!
Un cop arribats (sencers) a la capital, pitant a portar el passaport a l'agencia perque ens fessin el visat de Xina... i l'espera se'ns a fet eterna!!! 10 dies parats altre cop, avui l'hem recollit.
Perque l'espera no se'ns fes tan llarga vam contractar un viatge organitzat a la badia de halong, anavem en plan ovelles.... Baixeu a esmorzar a tal hora, despres farem aixo i mes tard allo altre!!! res, que les coses organitzades no estan fetes per nosaltres. Ara be, no va estar mal, tot i que el primer dia va ploure varem poder disfrutar del paissatge, dels milers d'illes i illes que sobresurten d'una forma espatarrant del mar. Tambe ens varen dur a veure unes coves, les de Hang Đầu Gỗ que ens van deixar amb la boca oberta per la quantitat d'estalactites, estalacmites...
La primera nit ens van dur en un hotel de l'illa Cát Bà, molt tranquilota. I l'endema ens van venir a recollir per portar-nos a passejar amb barquet per la badia i fer nit al mateix barquet.

El que se'ns va posar mes be de tot va ser que el tercer dia al mati vam poder fer kaiak, ja pensem canviar les bicis per rems hores d'ara, jejeje
Doncs res mes, que dema ja entrem a Xina, ens veiem alla!
Aqui teniu mes fotos: