El pais de les muntanyes

Assalam aleykum!
ja tornem a tenir internet i us podem escriure alguna coseta que ja tocava.
Despres de tenir uns quants entrebancs amb el visat de Xina, i haver-lo aconseguit extendre just l'ultim dia amb un poli que ens va fer perdre la paciencia a Kashgar, hem marxat d'aquesta ciutat.
Ho hem fet amb bici de nou, el genoll no esta perfecte, pero aguanta, si mes no de moment.
Hem sortit de Xina, que tot i que ens ha agradat, necessitavem un canvi d'aires.
Vem marxar cap al coll d'Irkeshtan, la frontera amb Kyrgyzstan.


Els ultims 150km, abans de canviar de pais, van ser molt guapos de paisatge, esplanades amplissimes, envoltades de muntanyes nevades, i camells pasturant.
Ens va costar ja que portavem molts dies sense pedalar, i les cuixes ho notaven.
Un curt tramit a l'aduana, i ja vem canviar de pais.
El canvi va ser radical. El primer poble, era com una mena d'assentament de caravanes antigues, mal distribuides, totes rovellades i fetes pols. Una era la botiga, una altre una cantina, tallers... i al voltant, tot de camions kyrguisos (desferres russes), fent cua per entrar a Xina.
A part del mal estat del poble, segons com es miri pintoresc per qui esta de pas, o trist per qui hi viu, l'entorn era molt xulo. A mesura que avançavem tot era mes verd, i les muntanyes altes mes nevades, amb glaceres hi tot. L'asfalt va acabar desapareixent i per culpa d'alguna mini tormenta de vent i neu la carretera va acabar sent una fanguera quilometrica.

...i finalment, vem arribar a Sary-Tash, on el panorama era espectacular, amb el Pamir al fons.


D'aqui, hem anat fent, tot creuant alguna vall plena de yurtes i bestiar, ara, aquest pais es super dur, tot el dia te'l passes pujant i baixant ports de muntanya, amb pendents molt dretes i carreteres fetes pols mig “arreglades” amb grava de riu que per nosaltres son un calvari.

Com sempre l'idioma torna a ser una gran frontera, ara tot esta escrit en cirilic, pero amb una mica d'imaginacio encara es pot entendre alguna cosa i alhora d'intentar parlar amb ells, sobretot quan ets dins d'una cantina, el vodka facilita les coses i fa que ens entenguin millor.
El pais en si, no va sobrat d'infraestructures turistiques i es bastant complicat trobar internet, o allotjaments. Normalment, fora de les principals ciutats, has d'anar a dormir a casa d'algun particular, o fer servir tenda, pero quan portes molts dies dormint a terra et ve de gust poder dormir en un llit normal i poder-te dutxar, tot i que a vegades al poble no tenen dutxa i t'acaben enviant a la sauna particular d'algun vei, que per desenmascarar una mica, ja ens va be.

Uygurs amb Uygurs i Xinos amb Xinos.

Ueeeeeis familia!!! us pensaveu que ens haviem perdut?? Doncs no! el que passa es que soms a Kashgar i en aquesta regio de pais, Xina te censurat els blogs (cosa frequent aqui) i hem tingut algun problemillo per entrar a escriure-hi algu.
Coi de xinus, son tan raros... Mireu, aquesta setmana ha fet anys de la matança de Tiananmen, i patam! Xina ha censurat tooooota la informacio al respecte; ha censurat blogs, emisions de canals estrangers que ho explicaven... es que ni el hotmail van deixar que funciones el 4 de Juny. Tela!  

Bueno va, comencem amb lo nostre. Fa ja alguna setmaneta que vam arribar a Kashgar, amb tren, des d'Urumqi. Que xulo, que autentic... be, autentic, autentic no seria la paraula! Passeges pels carrers i vas canviant de pais, de Xina a l'antic Turquestan Oriental, i d'aqui, de nou a Xina.



El que en el seu dia era el Kashgar ocupat pel Uygurs, ara per ara s'esta convertint en una ciutat Xina, amb el seu estil de places, les seves fonts i les seves lluminaries de colors a les nits. Corres pels carrers vells i cada dia veus mes edificis a terra. Que trist. I total per construir-hi edificis o pisos de rajoles blanques lluents tan comuns en aquest pais.


No es raro doncs que entre si no es barregin, sembla que uns amarguin la vida als altres, aixi dons on hi ha Uygurs no hi ha Xinos, i on hi ha Xinos ni rastre d'Uygurs. Ben curios.

Mes coses: No cal dir que el genoll no futila i que no sabem com ni quan acabara aquest viatge. De moment, aprofitant que estem per aqui, hem visitat algunes ciutats situades al Sud del Taklamakan, hem travessat (amb bus) el desert pel mig, hem visitat un parell de fabriques, una d'alfombres i una de produccio de seda; i hem descansat, descansat i descansat donant una ultima oportunitat al genoll... Creuem els dits!!!