El primer lloc espectacular que vam visitar va ser Samarcanda, aqui en teniu alguna foto.
No hem pogut evitar fer-nos una foto amb la bici davant del Registan
La resta de fotos son altres maosuleus i madrasses que hi ha escampades per la ciutat.
En els Bazars d'Uzbekistan es normal trobar-hi venedors de pa repartint-lo amb cotxets vells de criatura.
De Samarcanda, passant per camps de coto i cereals, vam continuar cap a Bukhara. Pel cami hem continuat trobant venedors ambulants que et venen els productes dels seus horts i camps a galledes senceres: tomaquets, pomes, albercocs...
Personalment Bukhara es un pel millor que Samarcanda, a part de tenir els quatre monuments importants, el nucli de la ciutat encara te el casc antic prou ben conservat. Aqui tot ja comenca a ser una mica mes car i a vegades ens costa trobar allotjaments economics, pero fent cara de pena ens han deixat dormir a la recepcio de l'hotel durant quatre nits seguides. Ara be, la sala era bestial: sofa, tele, terra emmoquetat, aire acondicionat...
.jpg)
I de Bukhara cap a Khiva... que per arribar-hi, no te secret, ni un revolt, tot ben ple de rectes quilometriques creueant un desertot amb temperatures infernals i ni una punyetera ombra, sort que de tan en tan trobavem alguna xaikana (cantineta) on parar a reposar. Va ser "divertit", sort que nomes van ser quatre dies.
En un tram molt curt unes dunes es menjaven la carretera, pero tot i que el terreny era molt sorrenc no vam veure mes dunes enlloc.
Hem tingut sort i hem pogut veure dromedaris un parell de vegades.
Aquesta foto d"aqui sota no sabem explicar que carai es, tot va comencar quan acabant-nos el sopar i acabar de veure com marxarva l'ultima llum del sol, de cop l'horitzo es va reiluminar tal i com si el sol tornes a sortir. Vem flipar. Hi havia moltissima llum. Ens vam posar drets i varem caminar cap un turonet a uns 20 metres del nostre bivac, i no massa lluny hi havia un bolet de fum il.luminat per una columna gegant de foc. La claror anava pujant i baixant d'intensitat, i al moment tots dos sols, al mig del no res, i sense saber que passava, no les teniem totes.
Al cap d'una estona vem sentir passar algun cotxe per la carretera, i al veure que el foc baixava d'intensistat vam suposar que era alguna cosa mes o menys normal. Fos el que fos, va estar ences tota la nit i el vam veure apargar amb la llum de l'alba. L'endema a la primera cantina on vam trobar gent, ho vam demanar, i amb tota naturalitat la senyora ens va dir NO PROBLEM, GAS UZBEK!
I finalment Khiva, que tot i que la ciutat esta tota restaurada, es la mes petita i tranquila de totes. I per nosaltres la mes maca.
Preparant la parada de sindries i melons aprop de Khiva.
Com a totes les ciutats turistiques... un record de Khiva.
