dimecres, 5 d’agost del 2009

De Samarkanda a Khiva

Uzbekistan en si no es que tingui un paissatge gaire espectacular, ara be, pel que fa a ciutats en tenen algunes amb uns monuments que deu ni do!
El primer lloc espectacular que vam visitar va ser Samarcanda, aqui en teniu alguna foto.

No hem pogut evitar fer-nos una foto amb la bici davant del Registan

La resta de fotos son altres maosuleus i madrasses que hi ha escampades per la ciutat.



En els Bazars d'Uzbekistan es normal trobar-hi venedors de pa repartint-lo amb cotxets vells de criatura.

De Samarcanda, passant per camps de coto i cereals, vam continuar cap a Bukhara. Pel cami hem continuat trobant venedors ambulants que et venen els productes dels seus horts i camps a galledes senceres: tomaquets, pomes, albercocs...

Personalment Bukhara es un pel millor que Samarcanda, a part de tenir els quatre monuments importants, el nucli de la ciutat encara te el casc antic prou ben conservat. Aqui tot ja comenca a ser una mica mes car i a vegades ens costa trobar allotjaments economics, pero fent cara de pena ens han deixat dormir a la recepcio de l'hotel durant quatre nits seguides. Ara be, la sala era bestial: sofa, tele, terra emmoquetat, aire acondicionat...



I de Bukhara cap a Khiva... que per arribar-hi, no te secret, ni un revolt, tot ben ple de rectes quilometriques creueant un desertot amb temperatures infernals i ni una punyetera ombra, sort que de tan en tan trobavem alguna xaikana (cantineta) on parar a reposar. Va ser "divertit", sort que nomes van ser quatre dies.

En un tram molt curt unes dunes es menjaven la carretera, pero tot i que el terreny era molt sorrenc no vam veure mes dunes enlloc.

Hem tingut sort i hem pogut veure dromedaris un parell de vegades.

Aquesta foto d"aqui sota no sabem explicar que carai es, tot va comencar quan acabant-nos el sopar i acabar de veure com marxarva l'ultima llum del sol, de cop l'horitzo es va reiluminar tal i com si el sol tornes a sortir. Vem flipar. Hi havia moltissima llum. Ens vam posar drets i varem caminar cap un turonet a uns 20 metres del nostre bivac, i no massa lluny hi havia un bolet de fum il.luminat per una columna gegant de foc. La claror anava pujant i baixant d'intensitat, i al moment tots dos sols, al mig del no res, i sense saber que passava, no les teniem totes.
Al cap d'una estona vem sentir passar algun cotxe per la carretera, i al veure que el foc baixava d'intensistat vam suposar que era alguna cosa mes o menys normal. Fos el que fos, va estar ences tota la nit i el vam veure apargar amb la llum de l'alba. L'endema a la primera cantina on vam trobar gent, ho vam demanar, i amb tota naturalitat la senyora ens va dir NO PROBLEM, GAS UZBEK!

I finalment Khiva, que tot i que la ciutat esta tota restaurada, es la mes petita i tranquila de totes. I per nosaltres la mes maca.



Preparant la parada de sindries i melons aprop de Khiva.

Com a totes les ciutats turistiques... un record de Khiva.