diumenge, 16 de novembre de 2008

De Shangri-La a Dali



Un cop extes el visat, deixem Shangri-La (una ciutat massa turistica pel nostre gust), tirem avall, amb mes calma, per carreterotes i poblots de mala mort com els que ens agraden a nosaltres i on es mes facil veure la realitat del dia dia Xino, sempre sense deixar de banda alguns dels punts mes famosos que ens venen de pas, com ara les espatarrants GORGES DEL SALT DEL TIGRE o les TERRASSES CALARIES de Baishutai que de fet vam veure des de la carretera perque aquest coi de Xinos fan pagar per tot, pesseteros!! (i nosaltres molt garrepes)







La carretera que seguiem va anar borejant una de les ultimes muntanyes grosses que hem vist fins ara l'HABA SHAN de 5396m. Aquesta carretera es va anar encaixonant entre aquesta muntanya i el YULONG XUESHAN de 6500m resseguint el riu YANGTSE i formant les GORGES DEL SALT DEL TIGRE que segons es diu, d'aqui uns anys pot ser un macro embassament.
Buscar allotjament per aquests poblets no ens ha costat gens, ja fos a casa d'algun particular, on dormiem per molts pocs diners o en algun "antro" anomenat hostal de carretera, on quan just estaves apunt de ficar-te dins del sac, senties com la dona de l'hostal i tambe propietaria del restaurant, liquidava una gallina just a darrera de la nostra porta.
Despres de les gorges vam agafar una carretera mes grossa per arribar a Dali, una altre ciutat turistica a l'estil Shangri-La. En aquesta carretera hi havia molt mes transit, sobretot camions i busos que van fer que la jornada fos molt estressant.
Tots els poblets que vam anar passant, eren molts petits, la gent vivia basicament del que produien en els seus horts on tota la familia hi col·laborava. Era curios de veure, com tot d'un plegat, entremig dels horts i camps, als patis de les cases o be a la cuneta, hi havia unes plantorres de maria gegants, que els locals t'oferien pel carrer.





A la tarda era quan veies mes moviment als horts, un dels carrils de la carretera quedava practicament ocupat per carretons, bicicletes de tres rodes, fems, tractorets, cistells amb eines... que havies d'anar esquivant tota l'estona. La carretera va anar empitjorant, cada cop era mes estreta i hi havien mes sotracs, fins que a l'entrada de Dali es va convertir en una avinguda, de cop enjardinada, amb quatre carrils per banda sense ni un sotrac i amb faroles.



Totes les ciutats i pobles turistics que hem anat visitant, ens han semblat una mena de careta que amaga la realitat. Per exemple, tot el centre de Dali esta preparat pel turisme amb bons allotjaments, brigades de neteja que fins i tot recullen les fulles caigudes dels arbres, papereres... i nomes sortint del centre ja et trobes cases fetes pols, bruticia, tot va a parar al riu... te n'adones que Xina intenta donar al turista una imatge que no correspon amb la realitat. Amb una mica de sort dema toquem el dos!!!
Alguna fotograia mes:







1 comentari:

tieta Imma ha dit...

Hola nois!!
Molts petons de part de tots.
Aquest Nadal us trobarem a faltar, però quan torneu, ja farem el dinar de costum i(també podreu veure el pilot de pedres que ha portat el tiet, un covell ple no es broma)ensenyar-vos les fotus.
una abraçada