dimecres, 2 de setembre del 2009

Anem vinguent

Encara que sembli mentida hem passat 4 països en un mes. Els ultims dies a Uzbekistan els varem aprofitar per visitar el que queda de Moynac, un poble desafortunat on despres de que algun il·luminat tingues la brillant idea de desviar els rius que emplenaven el Mar d'Aral, ara aquests i altres pobles estan condemnats a desapareixer perque no tenen cap mes futur. Cada cop es mes desertic i el mar ha retrocedit uns 180km. Aqui ja no hi queda res, pols i feralla:

Bueno i com que no sabem com mes fer-ho, si cliqueu damunt del titol de l'escrit "ANEM VINGUENT" a dalt, i teniu un escrit recent del periodico sobre el mar d'Aral.
L'ultim dia de visat i a correcuita, vem sortir del pais amb tren cap a Kazakhstan, on com que ja haviem vist altres estepes, vem decidir passar de llarg i anar directe a Aktau.


L'unic motiu que teniem per anar a Aktau era per creuar el Mar Caspi, ja se sap, l'Agost es epoca de creuers. Pot sonar molt maco pero les costes del Caspi brillen mes pel petroli escampat que no pas pel sol. I el tema barco... el nostre perdia oli, li entrava aigua, i a sobre per agafar-lo , funcionava mes o menys aixi: resulta que el suposat ferry no te ni horaris ni dies fixos de sortida. Aixi que un cop a Aktau has d'anar a una perfumeria que fa d'agencia de viatges a inscriure't perque et truquin per avisar-te del dia que surt. Un merder. En el nostre cas van ser quatre llargs dies d'espera per agafar un barco que segons els de la perfumeria sortia de 9 a 12 del mati. Nosaltres a quarts de vuit ja hi erem, pero la sala sospitosament era buida, encara no sabem com ho van fer l'altre gent per saber que el barco marxava a les 10 del vespre!

El trajecte teoricament havia de durar 18 hores pero al final en van ser 23 mes l'estona de creuar la frontera. Sort que al barco hi havien uns motoristes Estonians amb qui ens vam entendre la mar de be.

Un cop a l'altre banda de mar, a Azerbaijan, teoricament ja teniem un peu a Europa. Baku es una capital super moderna i carregada de gent amb molta pasta. No hi ha jardi que no tingui una bomba per extreure petroli, i aqui ve el problema: tot ens semblava car, aixi que vam marxar-ne l'endema mateix. Sort que un cop a fora de la capital, tot i que encara continuava sent tot car hi havia preus mes raonables i encara tenies la sensacio d'estar en un pais a l'estil Asiatic.


Azerbaijan es un pais guapo, sobretot cap al nord on es molt mes verd i esta carregat d'arbres fruiters, el tracte amb la gent es amable i el menjar molt igual que el de centre asia: sopes, pinxus, i greixines de cul d'ovella per tot arreu. L'unica cosa que es fa rara es que costa veure dones, excepte a la capital esta clar, i aprop de la frontera. Se'n veuen poques a diferencia d'altres llocs on hem estat.


Les carreteres normalment estan be tot i que a vegades per obres desvien un riu i ningu es preocupa d'on va a parar l'aigua.
Tot i que tenim ganes de veure les muntanyes del Caucas, sempre estan tapades.

L'estada a Azerbaijan ha set curta i ara ja estem a Georgia. De cami a la capital hem començat a trobar les primeres pujades fortes, castells i esglesies, i el paissatge continua sent verd i fructifer pero malauradament els pobles es veuen una mica atrotinats.

Ahir vem arribar a la capital, Tiblisi. Pinta be...

6 comentaris:

Marc ha dit...

com ens agraden els vostres comentaris i el vostre viatge. És increible de veritat que ens feu molta enveja. Siusplau, ara que sembla que s'acosta el món "modern" a veure si ens teniu més al dia.

una abraçada des de Bolívia!

Carles ha dit...

Quin morro! A sobre q tarden un ou a donar la següent "entrega", encara ens volen tenir mes intrigats posant al final q "(Georgia) pinta be..."
mmm penseu tornar en bici? Sense comentaris... Jeje
vingan, q us vagi mb!

eliselis ha dit...

Ep parella! per fi ja vau agafar el vaixell (Anna la teva mare va informant a la meva del vostre progrés!)... la veritat és que m'alegra tenir noticies vostres: és increible el que esteu fent i la veritat és que feu enveja de la sana...tot i que ja us trobem a faltar!

molts petons!

Nuestros Viajes Baratos ha dit...

Ei ciclistes, com va aixo?
nosaltres tambe som ciclistes,pero estem viatjant per europa...
asia sembla increible..
Mongolia! el pais menys poblat del mon, amb uns prats preciosus, no?
alun dia anire fins alla...en bici.
haha
be, hem pensat que, com a companys ciclistes, podriem fer un intercanvi de enllaços. Us afeguim a la nostrallista i vosaltres a la vostra, pot ser molt interesant pels visitants.

Una abraçada

www.nuestrosviajesbaratos.es

Esteve ha dit...

Ei!! Georgia moltes pujades crec, tinc un llibre d'una noia italiana que va fer la ruta de la seda en bici, i les fotos de georgia són molt guapes, parla molt bé d'una ruta entre Vladkkavkas a Tiflis, Si teniu pensat anar cap a Armenia també diu que les carreteres allà són molt precaries.
Que vagi tot molt bé

MIXVOLTAALMON ha dit...

Ep nois! Quina passada de viatge, sempre us ho diem,però realment és genial...disfruteu molt i molt!!! Sempre us ho diem també, però és veritat un cop a casa tot es veu i es viu d'una altra manera! Ens veiem aviat!