dijous, 21 d’agost del 2008

Primera setmana del viatge


Havent passat els nervis de si ens farien pagar mes calers a l'aeroport per exces d'equipatge per passar-nos mes de 40kg, hem pujat a l'avio sense pagar ni un duro per l'exces de pes.
L'anada fins a Moscou ha estat relativament curta, de la mateixa manera que ho ha set la visita a la ciutat. Durant les 14 hores d'escala a la capital russa ja hem pogut comprovar quin peu calcen els moscovites. Segons diuen, els trens d'aquest pais, funcionen de la mateixa manera que a casa, amb molts retards: aixi doncs que no ens l'hem volgut jugar i hem agafat un taxi perque ens portes directament al kremlin. El taxista s'ha ofert a portar-nos'hi per 200 rubles (5.50 eur), ara be, el molt mal parit, un cop a lloc deia que l'haviem entes malament i que en comptes de 200 rubles, n'eren 2000 (55 eur)! I una merda! l'hi hem dit. Li hem deixat les 200 rubles alla al cim i hem sortit mentres anava xerrant sol.

La visita al kremlin ens ha ocupat part del mati. L'altre part de les hores que ens quedaven les hem aprofitat per vistitar quatre jardins annexos i el metro, amb el qual despres de parar i passejar per diverses estacions ens ha portat a agafar un bus que ens ha dut fins l'aeroport.

El vol amb el Tupolev que ens a portat a la capital mongola tambe ha estat be, sense retards ni problemes. Tant que patiem per si arribaria o no tot el material!
Hem sortit de l'aeroport d'Ulaan baatar amb moltes ganes de pedalar. Tantes ganes, que hem trigat deu minuts ben bons en veure que els mongols tenen part dels cotxes amb el volant a la dreta i part de cotxes amb el volant a l'esquerra.
Diguem-ne que damunt del cavall en son els amos, pero es que quan s'aferren amb una ma al volant i l'altre al claxon no hi ha qui els pari. Per norma general se salten els semafors en vermell, no respecten els peatons i ni tan sols fan cas a la policia. Tot plegat es un caos!!
Hem fet 20 km de l'aeroport a l'alberg i en aquest trajecte hem pogut escoltar fins a 4 tipus de claxons diferent: el normal, el que xiula, el que fa eco i el tipic de les atraccions de la canalla.

La primera cosa que hem fet ha set l'extensio del visat per poder pedalar 2 mesos per mongolia. Al mateix dia ens l'han donat, evidenment pagant.
Hem decidit que per comencar la ruta amb bicicleta ens haviem d'allunyar de la capital. I aixi ho hem fet. Hem carregat les bicicletes i les alforjes en un bus mitjanet que fins que no ha estat carregat de trastos i de gent no ha sortit. En total hem recorregut uns 700km per carreteres plenes de bassals i forats, fins que al cap de 18 hores hem arribat a Morhon, morts de son i amb un "bus lag" dels nassos.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'en alegro que us hagi anat tot bé, i que hagi arribat tot... je je

Bé, esperem fotos al blog.

Que vagi bé l'aventura!

Anònim ha dit...

Hola nois!!
ja veiem que esteu bé i aixó ens alegra, tenim moltes ganes de vaure més fotus i saber mes coses.
cuideuse
Virgilio, Inma, David i Núria.

Anònim ha dit...

Molt bé!! m'he convertit en un fan vostre, apartir d'ara seguiré aquest blog cada setmana! Que vagi bé i moltes cames!!

Xevi Pons