Últim tram: de França a casa.

No tenim masses coses a dir de França que no se sapiguen: que si crosants, que si baguettes, que si Hotels Formula 1... de fet, aquests ultims dies hem anat força a la idea, sense entretenir-nos massa, i ara ja us escrivim (una mica tard) des de casa.
L'ultima setmana pedalada va ser "fascinant".
Primer per la rebuda dels de casa a Beziers, que tot i passar amb nosaltres el dia sencer a la bogaderia va ser una passada, com la rebuda de l'altra part de familia a tocar Coll d'Ares. Increible.
Pero lo milloret va ser poder brindar amb cava acompanyats de la visita sorpresa dels amics, també just arribar al Coll. Gràcies Eudald pel cop de bici i a tots per la benvinguda!

I res, que ja hem penjat les mestresses al garatge, que el somni s'ha acabat, que els 16 mesos s'han esfumat... pero lo bo es que el mapamundi encara continua penjat a la cuina, i qui sap... potser d'aqui uns anys comencem una nova aventura. Les ganes hi son.
Vinga(n) salut i fins una altra.

Itàlia, la bella Itàlia

Per fer-ne mes via per tornar cap a casa (que ja toca i ja ens reclamen), vam sortir d'Albania per mar. Aquest cop amb un vaixell que de tots els que hem agafat era el que tenia mes bona pinta. Aixi doncs que de Durres ens vam plantar a Ancona, i quin canvi tu! Poques hores separen els problemes d'Albania als d'Italia, i el contrast es nota, i es que aqui tot sembla perfecte, net, arreglat, com mes ordenat.
Com no podia ser d'altra manera, ens hem atiforrat de pizzes, potser afartat i tot. Al final ja ens cansaven. I de pasta, esclar. Tot i que per la fama que te, preferim la pasta que feien els Uigurs de Xina.
Hem vist monuments, i pobles bonics de la Toscana. Hem visitat Florència. Hem vist Ferraris. Els hem vist anar a la moda Italiana, i ens ho hem passat pipa escarnint la seva cantarella. Definitivament hem estat a Itàlia.