
El genoll d'en Ruben sembla que ens torna a passar factura... pero aixo no es tot. Altre cop vem haver d'anar a l'hospital, res greu, una infeccio d'orina de l'Anna que sumat a lo del genoll ha fet que haguem hagut d'agafar bus per anar avançant. Quina pena, amb lo que disfrutavem...!

El primer alto, va ser a Cappadocia.
Crec que va ser un encert, de fet no vam parar. Una mica de bici, moto, a peu... vam recorrer bastants racons i va ser espectacular. Quin paissatge mes raro!


Tot fet a base de cendres d'algun volca de ves a saber quan. Ple d'estructures que les anomenen ximeneies de fades...



...o de coves o cases, colomars, esglesies bizantines...





Mentres erems aqui va ser on varem haver d'anar a cal metge, aixi que vem anar continuant amb bus, fins a Ankara, una ciutat una mica... caotica?. No se perque crec que no la repetiriem, tot i que ens va anar be per si haviem de tornar a l'hospital.
Mes sans, i farts de capital vam fer una escapadota a Safranbolu, on varem coneixer en Hiro, un nano Japones amb qui hem estat fins ara, que soms a Istambul.
.jpg)
Safranbolu té de xulo les cases, que son otomanes, la mesquita i alguna que altre cosa mes.


El viatge amb bus que ens va dur fins a Istambul va tenir tela. Nosaltres no estem acostumats a aquests luxes: wi-fi al bus, assafato que et porta aigua, te, suc o coca-cola cada dos per tres, tele a cada seient, entrepa abans d'arribar a lloc; i a tot aixo, suma-li que a final de trajecte t'empolainen les mans amb colonia, com quan surts de dinar de molts restaurants (majoritariament de l'est del pais).
I ara aqui a Istambul, no hem parat ni un moment, tot el dia amunt i avall.
Hem fet algun volieo per l'estret del Bosfor amb vaixell, hem visitat no se quantes mesquites, entre elles la Mesquita Blava o de Sultà Ahmet:


L'Ayasofya, una altre mesquita que en el seu temps va ser una esglesia ortodoxa:

... i les llaaaaargues passejades pel Gran Basar i pel Basar de les especies...




