dimecres, 31 de desembre del 2008

Laos, canvi de pais canvi d'aires


L'entrada a Laos va ser triunfal, encara no haviem fet ni tres quilometres al pais que ja estavem tirats a la cuneta canviant la camara de la bici... quina entrada al pais, tu!
De moment pel que hem estat fent aqui fins ara, aquest pais sembla que es ideal per recorrer amb bici, de fet hem trobat mes cicloturistes aqui amb dos setmanes que no pas amb tot el que portem de viatge.
Pero s'enten. Laos es un pais on les carreteres principals estan asfaltades i el transit es molt baix, hi ha molt pocs cotxes. Et creues amb bastants motoristes, i quan arribes als pobles, amb alguna bicicleta.




A les arees rurals, son pocs els que tenen cotxe, i per moure's ho fan amb l'autobus o amb el tuc-tuc. Normalment els busos els sents venir de lluny, mes que res pel temperi que fan, es com si t'hagues d'adelantar un Formula 1, i quan et passen, si mires al sostre hi pots veure de tot carregat alla d'alt... fins i tot hi deixen pujar la gent quan aquest va ple!! Tambe es normal veure-hi transportar algun porc, pero no a dalt, sino a la gabia que alguns porten a la part del darrera enganxada.

Pel que fa al paissatge del Nord de Laos no te res a veure amb el que veniem de veure a la seva regio fronterera de Xishuangbanna; no esta ni la meitat d'explotat i s'hi poden veure boscos carregats de vegetacio, molt frondosos.


Els poblets son tots practicament iguals, i passar-hi amb bicicleta, no se si es mes emocionant per nosaltres o per la canalla del poble, que quan nomes ser clitxats per un d'ells, ja s'encarrega de fer-ho saber als altres amb un crit d'alarma que diu: FALANG!! (turista), i res, amb questio de segons tens totes les criatures i algun de mes crescudet, arran de cami, saludan-te amb un efusiu SABAI DII!!


Sempre n'hi ha algun que no ho veu clar que s'espanta i marxa; pero tambe n'hi ha algun altre que fins i tot, pica de peus a terrra d'emocio, riu, et saluda repetidament, i t'empaita fins la sortida del poble. Ets com la seva atraccio.

Per trencar una mica la rutina de la bicicleta i deixar reposar els genolls pels constants puja i baixa que tenen aquestes carreteres, vam decidir fer un tros de trajecte amb una “barqueta”.
De bon mati ens vam plantar al moll del poble, vam carregar-hi alforjes i bicicletes, i vam anar aigues avall durant unes cinc hores per un afluent del Mekong.



De tant en tant anaves passant algun poble instal·lat a la vora del riu on per accedir-hi nomes es podia fer amb barca.
Durant el trajecte vam fer alguna parada, en una d'elles a l'arribar-hi sentiem els crits de desesperacio d'un porc. Hi havia un grup de persones i una canoa, la questio es que una familia de l'altre costat de riu havia vingut aqui amb la canoa per comprar el porc que entre tots estaven lligant per les potes per poder-lo pesar i endur-se'l... els crits no van parar fins que, a l'altre costat del riu, el van descarregar i el van deixar que campes al seu aire.


A les altres parades vam recollir gent, que com nosaltres baixaven riu avall, i que quan va ser l'hora de dinar desembolicaven cada u la seva fulla de platan i es posaven a menjar el que hi tenien a dins. Els que portavem a darrera, cada vegada que feiem una foto giraven el cap per veure que haviem fotografiat, suposem que en el paissatge no hi troben res especial, pero es que a nosaltres ens queia la baba, i no vegis el fart de riure que es feien quan ens veien fotografiant els bufals d'aigua... que hi farem, son les seves vaques!



Ara que ja fa algun dia que voltem per Laos ja hem comencat a “pillar” com funciona aqui el tema de l'allotjament i el menjar, sobretot aquest ultim. Els primers dies anavem un pel perduts, pero ara ja sabem on anar-lo a buscar. Cada mati ens plantem al mercat del poble i esmorzem un bon bol de sopa de fideus i aprofitem per comprar el dinar: arros enganxifos, pero bo, tipic de Laos i algun pinxo de carn. No fa massa estavem asseguts en una taula menjant-nos un pinxo que ens creiem que era pollastre, mes que res perque la venedora ens havia dit que volava i va ser el primer animal que ens va passar pel cap, i res, que quan quasibe ja ens l'haviem endrapat tot, intentavem recordar quina havia set l'ultima vegada que ens haviem menjat un pollastre amb costelles!! Mare meva...
i es que quan vas al mercat i veus el que mengen, s'ho mengen tot, voli, corri, salti o camini, tan li fa: ocells de tot tipus, rat-penats, animals salvatges caçats a bosc... i el que potser ens fa mes angunia a nosaltres que son les rates! Tot i que quan les veus ben rostidetes amb el pinxo no fan pas tan mala cara, total, no deixen de ser carn, no?! Ara que d'aqui a que les tastem... hauriem de passar molta gana!!!


Les ultimes pedalades de l'any les hem fet per arribar a Phone Savan, una esplanada al mig de la muntanya on el que mes abunda son camps de mines, craters de bombes, i tancs destrossats de la Guerra d'Indoxina.
Tambe hem pogut veure un grapat de jerros gegants fets de granit escampats “perquinenlla” i que ni els que hi entenen encara no saben ben be ni perque servien. Tot plegat molt interessant de veure.


Mes fotografies de Laos:
















2 comentaris:

Anònim ha dit...

quines fotos més guapes!! Bon any !!

Anònim ha dit...

vaya tela, pollastre amb costellas
uuuuffff jo les passaria mes putas