Regio de Xishuangbanna

Despres d'estar parats 1 SETMANA a Jinghong, amb els anims per terra per culpa d'un genoll que semblava tenir problemes, vam fer cas d'un Belga i vam anar al Blind Massage (Escola de Massatges de Cecs) per intentar resoldre el problema. El cas es que dos dies despres d'haver fet el massatge, vam deixar les alforges de davant a l'hostal i vam continuar pedalant per la banda oest de Xishuangbanna. VISCA EL BLIND MASSAGE! el genoll potser no esta curat del tot pero de moment funciona, esperem que tiri be perque si la cosa no funciona... haurem de canviar l'estil de viatge! De moment creuem els dits!.



Aixi doncs, una mica acollonits, vam sortir a fer una volta de pocs dies a l'Oest de Xishuangbanna per veure que tal funcionava. Molt llestos de nosaltres, no vam fer cas a cap ni un dels consells que ens donaven els locals, sobre que per anar cap alla, era millor no anar-hi amb bici. L'endema ho vam entendre. Sortint del poble no vam fer ni el primer quilometre que ja estavem apretant la bicicleta per una carretera feta pols, molt dreta i plena de trencants on ens haviem de parar cada dos per tres per esperar que passes un vei del poble per indicar-nos el cami. Sort que a Xina son molts i hi ha gent a tot arreu.




Al primer poble pel que vam passar ja ens va quedar clar que durant els proxims dies seria dificil trobar menjar i lloc on dormir. De fet el primer dia, despres d'haver estat apretant intermitentment la bicicleta, vam arribar a un poble on semblavem essers d'un altre planeta, la gent ens mirava de dalt a baix, reien... Encara no sabem ben be per que, pero suposem que es per les malles, ja que les dones de per aqui les porten com a roba interior.


A la primera casa del poble, on hi venien quatre tonteries, hi vam comprar uns “fideus instantanis” i li vam demanar al venedor a veure on podiem anar a dormir. Ens va dir que al poble no hi havia res i que ens busquessim la vida, pero sense donar res per perdut, 300 metres mes endevant ho vam tornar a demanar a un altre grup de gent, que fent-se els longuis, ens van dir que passessim de llarg, que al poble no hi havia res.

Creuant el poble vam veure un temple en el que ens vam asseure a l'entrada per menjar-nos els fideus. De mentres, els veins ens espiaven dissimuladament, uns estan a la terrasseta, els altres a l'hort i d'altres es passejaven dissimuladament per davant...

Ens vam plantejar dormir-hi pero al no veure-ho clar, vam girar cua cap a l'entrada del poble, on haviem vist una mena de barraca amb forma de parada de bus, ideal per passar-hi la nit ja que la tenda l'haviem deixat a Jinghong per estalviar-nos pes. Em sembla que li vam fer pena a un noi que baixava de la muntanya de tallar bambu, ja que al veure'ns ens va fer recollir els trastos i ens va portar a casa seva. Passant per tercer cop per davant de la botiga on vam comprar els fideus, l'home d'alla al veure'ns de nou acompanyats ara del noi, es va fer el simpatic, i ens va oferir allotjament: quina barra!!
El noi del bambu vivia amb tota la familia en una casa al mig del poble. La rebuda va ser bona, ens van fer asseure en un foc ences a terra, al mig de la sala, i ens van portar un got de te calent acompanyat d'un xupito de “colonia” que quan veien que ja te l'havies acabat no dubtaven a emplenar-te'l de nou. A la sala en total n'erem 10, i quan va arribar l'hora de dormir, els dos avis que hi havia es van aixecar, i com van poder (portaven una castanya de nassos) van marxar cap al temple a tocar el tambor van dir... llavors van recollir la sala, van muntar-hi un altre llit, i amb el foc de terra encara ences ens van fer anar a dormir.

L'endema al mati vam decidir esmorzar pel cami i nomes llevar-nos ens vam despedir de la familia i vam marxar del poble. La carretera borejava ben ple de camps de mandariners.



Malauradament la gent d'aquesta zona, estan destruint la poca cosa que els hi queda de selva per tenir lloc on plantar-los. Despres de passar-nos toooooot el dia apretant la bicicleta per una carretera on no hi vam veure passar ni un cotxe, nomes motos, vam arribar a un altre poble on tampoc hi havia on dormir. De la mateixa manera que ens havia passat la tarda abans, aquest cop li vam fer pena a una dona que ens haviem trobat una estona abans d'entrar al poble treballant en un camp de mandariners. La dona en questio vivia en una casa dai. Una casa alcada de terra, tota de fusta amb el terra i les parets fetes de taulons. Entre les escletxes dels taulons podies veure el bestiar del pis de sota: gallines, porcs...

Com que abans de trobar aquesta senyora ja ens haviem fet pagues de dormir a fora al carrer, el paquet de pasta i els quatre ous que ens haviem comprat per sopar, els hi vam donar a la dona perque igualment a nosalres anant amb la bicicleta se'ns haguessin trencat tots. En resum, que no va passar ni 15 minuts que ja ens els havia cuinat expressament per nosaltres. Abans de sopar ens va emplenar una palangana amb aigua calenta i entre l'admiracio de totes les veines que ens van venir a veure ens va fer rentar cara, mans i peus. Afamats, ens vam acabar la pasta que no eren ni les 7. I a les 8, com les gallines, despres de fer-nos anar a pixar a fora al carrer, ens va fer anar a dormir al seu llit, on per la olor dels llencols vam notar que feia algun dia que no es cambiaven. Un cop ens va tenir instal•lats, a la mateixa i unica sala de la casa on hi havia el llit; ella, el seu home i la iaia es van posar a mirar la televisio a tota pastilla amb el llum apagat, i el seu fill a uns metres escoltava musica pel mobil. De tant en tant el veins anaven entrant i sortint de casa la dona, passejant-s'hi com si fos un carrer mes del poble.
...encara no se com pero despres de l'intens atac de riure que ens va agafar ens vam adormir, fins que a mitja nit va haver-hi concert de galls. Es horrible, nomes que cantes un gall, tooot el centenar de galls restants del poble, contraatacaven amb un reclam encara mes fort. No se que hagues donat perque el gall que dormia a sota nostre s'hagues quedat afonic.


La tornada de nou a Jinghong va ser tranquila i mes rapida del que ens pensavem, i aquest cop nomes ens hi vam passar el temps just per descansar, llavors vam tocar el dos cap a Ganlamba, on per casualitats de la vida aquell dia, era dia de mercat. Hi venien tot tipus de menjars: peix o carn ja fet, embolicat amb fulles de plataner, cotnes gegants de vaca, molts tipus de fruita, pinxos, fideus... passaven de les deu i encara hi havia el mateix ambient al mercat que quan vam arribar-hi a la tarda, ara pero les parades estaven il.luminades amb espelmes.





D'aqui, passant per una carretera molt tranquila plena de plantacions de platans i pinyes que no ens vam estar de tastar, vam arribar a Menglun, on nomes hi vam ser de pas. I de Menglun a Mengla, ultima parada nostre per descansar algun dia mes a Xina.
Vinga que si tot va be ens veiem a Laos! Molt bones festes a tothom!!!
Aqui teniu alguna fotografia mes: