Pedalant per la Conxinxina.

Bueno gent, despres d'estar parats alguns dies a Phnom Penh (per cert, quin follon de ciutat) el viatge continua jejeje
Aixi doncs, sortint de Phnom Penh, vam anar a buscar les bicicletes i vam tirar direccio la platja, a Sihanoukville. Pel cami ens van fotre la clavada mes gran de les vacances, tant per dormir com per sopar, i a sobre vam dormir amb ratolins... (Vicentona, com et vam trobar a faltar!)
Vam arribar a Sihanoukville per una barriada super pobre, amb carrers fets pols, cases destartaladissimes, bruticia per tot arreu i lo mes fotut, canalla pels carrers pencant i demanant. La zona preparada per turistes estava una mica mes enlla i no tenia res a veure, hotelarros, festa a les nits...

Vam aprofitar l'estada per descansar de cames i anar a la platja (els anys que feia que no ens hi banyavem!) de sorra blanca i bastant tranquilota, pero depenent del lloc on et volies instal.lar, havies de fer-te lloc apartant el plastics. Tot i aixo, era xulo de poder veure el mar sense ni una moto d'aigua ni cap altre andromina, i la costa sense l'explotacio que tenim a casa.
No vam estar-hi molta estona, amb un parell d'horetes en vam tenir prou perque el sol ens fregis a banda i banda i quedessim com gambes. La resta de dies a Sihanoukville els vam aprofitar per intentar recuperar la pell. Tornat a l'hostal ens vam trobar amb un grup de mones molt divertides...(Macaca fascicularis) Mona menja crancs.



D'aqui vam anar a Kampot, on casualitats de la vida vam tornar a coincidir amb l'Steve, que no veiem des de Xina, i vam aprofitar per anar a sopar plegats.
I res, que sortint d'aqui per una carretereta de mala mort, enfangada de mala manera i plena de bassals vam arribar a la frontera, i on despres de passar una simple barrera i pagar els 2 dolars de rigor al poli Vietnamita (corruptes!) vam entrar pedalant a Vietnam.

Ostres, i quina diferencia de pais, si mes no es la impresio que et dona just nomes entrar-hi, pero ben mirat s'ha de dir que tenen un grau de bojeria diferent... de moment el maxim de passatgers en una moto (que haguem vist) es de 3, i fins i tot porten casc!!
I a mes, els cotxes que circulen, no porten a ningu enfilat a dalt al sostre ni al malater, que ja es algu!
De totes maneres entenem com es que hi ha vaixells vietnamites que s'enfonsen, estan locus!! els omplen a vessar. A veure si sou capassos de trobar el vaixell amb tanta palla!! Si no podeu us passem la tercera foto, de quan el vaixell va buit:


Portem pocs dies a Vietnam, i nomes hem pedalat una mica per un tros del Delta del Mekong i pinta prou be, la zona tambe es coneix com Conxinxina.
L'altre dia per voler retallar quilometres i sortir de la carretera grossa (massa transitada) vam decidir agafar-ne una altra que rarament cada vegada s'anava fent mes petita. Vam parar a demanar a veure si anavem be per arribar a Can Tho, i ens van dir que si, que continuessim recta (la resta de lo que ens van dir ni idea), aixi doncs que vam anar tirant, pero al cap de poc la carretera es va acabar de cop i el que teniem a davant era un camp.

Ens vam fotre a riure, no enteniem res, i de cop, mig emprenyada, va arribar amb bicicleta una de les dones que ens havia indicat el cami, i assenyalant-nos una pilona del terra, amb cara de mala llet ens deia (o aixi ho varem interpretar nosaltres) que a la pilona haviem d'haver agafat el trencant, que no era res mes que un corriol estretissim que a vegades era complicat de fer i tot amb les alforges.

La drecera no va servir de molt i vam acabar arribant a Can Tho fent 15km extres.
Aqui vam aprofitar per veure la ciutat i els seus mercats flotants.


Us passem alguna foto mes: