Últim tram: de França a casa.

No tenim masses coses a dir de França que no se sapiguen: que si crosants, que si baguettes, que si Hotels Formula 1... de fet, aquests ultims dies hem anat força a la idea, sense entretenir-nos massa, i ara ja us escrivim (una mica tard) des de casa.
L'ultima setmana pedalada va ser "fascinant".
Primer per la rebuda dels de casa a Beziers, que tot i passar amb nosaltres el dia sencer a la bogaderia va ser una passada, com la rebuda de l'altra part de familia a tocar Coll d'Ares. Increible.
Pero lo milloret va ser poder brindar amb cava acompanyats de la visita sorpresa dels amics, també just arribar al Coll. Gràcies Eudald pel cop de bici i a tots per la benvinguda!

I res, que ja hem penjat les mestresses al garatge, que el somni s'ha acabat, que els 16 mesos s'han esfumat... pero lo bo es que el mapamundi encara continua penjat a la cuina, i qui sap... potser d'aqui uns anys comencem una nova aventura. Les ganes hi son.
Vinga(n) salut i fins una altra.

Itàlia, la bella Itàlia

Per fer-ne mes via per tornar cap a casa (que ja toca i ja ens reclamen), vam sortir d'Albania per mar. Aquest cop amb un vaixell que de tots els que hem agafat era el que tenia mes bona pinta. Aixi doncs que de Durres ens vam plantar a Ancona, i quin canvi tu! Poques hores separen els problemes d'Albania als d'Italia, i el contrast es nota, i es que aqui tot sembla perfecte, net, arreglat, com mes ordenat.
Com no podia ser d'altra manera, ens hem atiforrat de pizzes, potser afartat i tot. Al final ja ens cansaven. I de pasta, esclar. Tot i que per la fama que te, preferim la pasta que feien els Uigurs de Xina.
Hem vist monuments, i pobles bonics de la Toscana. Hem visitat Florència. Hem vist Ferraris. Els hem vist anar a la moda Italiana, i ens ho hem passat pipa escarnint la seva cantarella. Definitivament hem estat a Itàlia.

Grècia i Albània

Finalment hem sortit de Turquia... no hi hem pedalat tant com ens hagues agradat pero les coses van com van. Ara almenys sembla que tornem a anar be, nomes falta que el temps s'arregli, fa molt fred i ens hi ha plogut bastant, a mes algun cim ja comença a estar nevat.
Aqui a Grecia estem escandalitzats, despres de passar tan temps pagant menys calers per tot, entrar a la zona €uro, ens ha semblat que ens atracaven, aixi doncs que la nostra dieta s'ha basat en entrepans, de cantina a cantina.


Deixant a banda els preus, tambe ens ha xocat veure que les botigues, bars, restaurants tenen horaris, en fi... que es com estar a casa.
De Grecia ja n'haviem sentit a parlar, sobretot de les Illes, del Sud del pais, el problema esta en que nosaltres ens hem cenyit a visitar la banda Nord, d'Est a Oest, i si, ha set xulo, pero no espectacular.


D'esglesies n'hem vist un pilot, i hem pogut pedalar per zones mes poblades o menys. Ara be, el problema en els llocs on tenen altres alfabets es el de sempre, que et perds i acabes anant per on no toca, com a l'autopista, o se't fa de nit pel cami... de fet, aqui a les cinc ja es fosc.




Els dies a Grecia ens han passat que no ens n'hem ni adonat, i amb poc temps hem arribat a Albania, un pais que ens ha impactat. aquí encara hi hem estat menys que a Grecia, pero pel que hem pogut veure, dona la impresio que van força enrera. Viuen en cases inacabades, algunes carreteres estan destartaladissimes, tenen blocs d'edificis que foten mitja por, fabriques abandonades, tones d'escombraries per tot arreu ... i es veu gent bastant pobre. Tot i aixo per la mala fama que tenen els Albanesos a casa, els pocs que hem tingut temps de coneixer, han set super honestos.




Reapareixen els carros a la carretera, la venda ambulant... i algun super cotxas impagable per la majoria.





Tot el paissatge esta atiforrat de bunquers.

I de la de porqueria que hi ha per terra hem batut el nostre record de punxades: 3 en un dia...

mmmmmm... els fast foods!

De nou hem aparcat les bicicletes...

El genoll d'en Ruben sembla que ens torna a passar factura... pero aixo no es tot. Altre cop vem haver d'anar a l'hospital, res greu, una infeccio d'orina de l'Anna que sumat a lo del genoll ha fet que haguem hagut d'agafar bus per anar avançant. Quina pena, amb lo que disfrutavem...!

El primer alto, va ser a Cappadocia.
Crec que va ser un encert, de fet no vam parar. Una mica de bici, moto, a peu... vam recorrer bastants racons i va ser espectacular. Quin paissatge mes raro!

Tot fet a base de cendres d'algun volca de ves a saber quan. Ple d'estructures que les anomenen ximeneies de fades...



...o de coves o cases, colomars, esglesies bizantines...





Mentres erems aqui va ser on varem haver d'anar a cal metge, aixi que vem anar continuant amb bus, fins a Ankara, una ciutat una mica... caotica?. No se perque crec que no la repetiriem, tot i que ens va anar be per si haviem de tornar a l'hospital.
Mes sans, i farts de capital vam fer una escapadota a Safranbolu, on varem coneixer en Hiro, un nano Japones amb qui hem estat fins ara, que soms a Istambul.

Safranbolu té de xulo les cases, que son otomanes, la mesquita i alguna que altre cosa mes.


El viatge amb bus que ens va dur fins a Istambul va tenir tela. Nosaltres no estem acostumats a aquests luxes: wi-fi al bus, assafato que et porta aigua, te, suc o coca-cola cada dos per tres, tele a cada seient, entrepa abans d'arribar a lloc; i a tot aixo, suma-li que a final de trajecte t'empolainen les mans amb colonia, com quan surts de dinar de molts restaurants (majoritariament de l'est del pais).
I ara aqui a Istambul, no hem parat ni un moment, tot el dia amunt i avall.
Hem fet algun volieo per l'estret del Bosfor amb vaixell, hem visitat no se quantes mesquites, entre elles la Mesquita Blava o de Sultà Ahmet:


L'Ayasofya, una altre mesquita que en el seu temps va ser una esglesia ortodoxa:

... i les llaaaaargues passejades pel Gran Basar i pel Basar de les especies...