dilluns, 29 de juny del 2009

El pais de les muntanyes


Assalam aleykum!
ja tornem a tenir internet i us podem escriure alguna coseta que ja tocava.
Despres de tenir uns quants entrebancs amb el visat de Xina, i haver-lo aconseguit extendre just l'ultim dia amb un poli que ens va fer perdre la paciencia a Kashgar, hem marxat d'aquesta ciutat.
Ho hem fet amb bici de nou, el genoll no esta perfecte, pero aguanta, si mes no de moment.
Hem sortit de Xina, que tot i que ens ha agradat, necessitavem un canvi d'aires.
Vem marxar cap al coll d'Irkeshtan, la frontera amb Kyrgyzstan.


Els ultims 150km, abans de canviar de pais, van ser molt guapos de paisatge, esplanades amplissimes, envoltades de muntanyes nevades, i camells pasturant.
Ens va costar ja que portavem molts dies sense pedalar, i les cuixes ho notaven.
Un curt tramit a l'aduana, i ja vem canviar de pais.
El canvi va ser radical. El primer poble, era com una mena d'assentament de caravanes antigues, mal distribuides, totes rovellades i fetes pols. Una era la botiga, una altre una cantina, tallers... i al voltant, tot de camions kyrguisos (desferres russes), fent cua per entrar a Xina.
A part del mal estat del poble, segons com es miri pintoresc per qui esta de pas, o trist per qui hi viu, l'entorn era molt xulo. A mesura que avançavem tot era mes verd, i les muntanyes altes mes nevades, amb glaceres hi tot. L'asfalt va acabar desapareixent i per culpa d'alguna mini tormenta de vent i neu la carretera va acabar sent una fanguera quilometrica.

...i finalment, vem arribar a Sary-Tash, on el panorama era espectacular, amb el Pamir al fons.


D'aqui, hem anat fent, tot creuant alguna vall plena de yurtes i bestiar, ara, aquest pais es super dur, tot el dia te'l passes pujant i baixant ports de muntanya, amb pendents molt dretes i carreteres fetes pols mig “arreglades” amb grava de riu que per nosaltres son un calvari.

Com sempre l'idioma torna a ser una gran frontera, ara tot esta escrit en cirilic, pero amb una mica d'imaginacio encara es pot entendre alguna cosa i alhora d'intentar parlar amb ells, sobretot quan ets dins d'una cantina, el vodka facilita les coses i fa que ens entenguin millor.
El pais en si, no va sobrat d'infraestructures turistiques i es bastant complicat trobar internet, o allotjaments. Normalment, fora de les principals ciutats, has d'anar a dormir a casa d'algun particular, o fer servir tenda, pero quan portes molts dies dormint a terra et ve de gust poder dormir en un llit normal i poder-te dutxar, tot i que a vegades al poble no tenen dutxa i t'acaben enviant a la sauna particular d'algun vei, que per desenmascarar una mica, ja ens va be.



6 comentaris:

iturri-ak ha dit...

BIEN, BIEEN, BIEEEEN !!!
Molt bé nanos, començava a estar una mica intranquil sensa noticies vostres, fins i tot te agafat hora em la "SOLE" per curar aquet genoll.je,je,je.
HAAAA !!! m'agraden aquestes fotos i que torneu a pedalar i a pasar-ho "malament".Disfrute-ho una mica per mi, tambe.FORÇA I FORÇA COTACA.

Marc ha dit...

Eiiiiiiiiiii!!!
que grans que sou!!!
Celebrem moltiiissim que torneu a estar on-line, però sobretot que el genoll vagi tirant.

Nosaltres ara som a Nicaragua, i en breu cap a Costa Rica.

Una abraçada ben gran i fins aviat!!!

Esteve ha dit...

Estic molt content que ja estigueu fora de Xina, perquè ara a la zona on estaveu hi ha un merder de l'ostia, suposo que ja ho sabeu. Espero que aneu gaudint del viatge ara que torneu anar amb bici, seguiré molt d'aprop tot lo de kirguistan ja que jo també vull anar-hi, bé salutacions pels dos... Esteve

MIXVOLTAALMON ha dit...

uf! Estem al.lucinant...quina passada...realment ens feu enveja! Quins paisatges i quines cultures més impressionants! molts records des del Ripollès! Disfruteu molt!

Xevivallsanchez ha dit...

Hola Anna i Rubén. Primer de tot, em trec el barret davant de la vostra expedició, això si que realment és viatjar i no fer el turista com fem la majoria.
Sobre l' Uzbekistan, doncs bé, segurament entrareu per la Vall de Fergana. Es diu que és una zona no recomenable per que fa un temps va haver - hi incidents. Jo vaig estar a Kokand (extrem occidental d'aquesta zona) i no vaig tenir cap mena de problema. És una ciutat que té una fortelesa molt maca i alguna cosa més, passant un dia ja és suficient. Vaig estar en un hotel soviètic que queia a trossos (crec que era l'únic allotjament que hi havia), però només pagant 3,50 dòlars.
Entre la Vall de Fergana i Tashkent hi ha un coll de muntanya ben parit, fàcilment transitable on es poden veure bons paisatges.
la capital, Tashkent, és soviètica, no val la pena passar - hi més d'una dia, potser per veure algun museu i un mercadillo al centre on venen (si encara hi és), merchandising soviètic.
On són visita obligada són les ciutats de Samarkanda i Bujara. La primera els soviètics es van carregar el centre històric però encara es conserven els monuments. Tants sols per visitar el Registan i la Necròpolis del Rei Vivent ja val la pena desplaçar-se a Samarkanda.
Bujara és una delicia, gran part del centre històric s'ha conservat i és una ciutat que dóna gust passejar-s'hi i perdre's- hi. Si hi aneu, us recomano que hi passeu un parell de dies ben bons i que aneu a menjar als restuarants de la Plaça Labi khauz (al centre, on hi ha al mig de la plaça un petit estany, hi ha un ambient molt maco i relaxat.
Una altre ciutat que va la pena és Khiva, al nord - oest del país, és una ciutat enmurallada amb tot de carrerons estrets plens i mesquites, madrasses, palaus etc... El problema és que queda una mica apartat i depenent cap a on aneu al sortir de l'Uzbekistan us haurieu de desviar de la ruta. En canvi des de Tashkent, Samarkanda queda força aprop i el mateix Bujara respecte de Samarkanda. A més el trajecte Tashkent - Samarkanda - Bujara és força planer. i el mateix des de Bujara fins a khiva, l' únic que entreming es troba el desert de Kyzil Kum i no hi ha gaire cosa pel mig.
El país jo el vaig trobar segur, vaig anar amb un amic per compte pròpia i cap problema. La poli uzbeka és soviètica i segurament moltes vegades us demanaran d'ensenyar el passaport, però si ho teniu tot en regla, cap problema. Els uzbeks són trempats i hospitalaris, podeu trobar gent que us convidi a menjar a casa seva. El problema és el de sempre, l'idioma, sense parlar uzbek ni rus és com ser mut, però per vosaltres, després de voltar per Àsia en més d'un any, no tindreu cap problema.
Menjar és tirat de preu (almenys quan hi vaig anar, fa 7 anys) i per 2 - 3 euros podeu gaudir d'un bon àpat entaulats.
Pel que fa a allotjaments, no sé com us ho munteu, però podeu anar a petits establiments privats on per 20 - 25 euros teniu una habitació comfortable, normalment són cases tradicionals arreglades on tene un pati interior on s'està molt bé quan fa calor.
a Samarkanda vaig anar al Hotel Furkat, cèntric i que estava molt bé, per uns 25 euros. A Bujara no m'en recordo ara del nom però també era un tipus similar i també molt cèntric, a l'antic barri jueu i a 5 minuts a peu de la Plaça Labi Hauz. A Khiva vaig anar al Hotel Arkonchi, situat a dins de muralles, 25 euros amb esmorzar, dinar i sopar inclosos.
Espero que aquesta informació us sigui útil i per alguna cosa més no dubteu a demanar - m'ho.
Disfruteu al màxim del viatge i seguiré atentament les perìpècies del vostre periple per Àsia Central.
Quina enveja (sana) que em feu !
Que us vagi molt bé tot

Bernat Reig ha dit...

Molta sort i que ho disfruteu molt. Des de Taradell (Osona) aniré seguint el vostre blog. Soc un enamorat de la bicicleta i dels viatges, us recomano el Manali-Leh; de totes maneres aixó vostre si que és un VIATGE. Sort i salut