Seguint la Ruta de la Seda

Els dies passen massa rapid, i Kyrgyzstan ja se'ns ha acabat. Ja no hi ha pujades amb pendents inpedalables, baixades amb aire fresquet, verdor, bivacs, neu, yurtes... tot aixo ho hem canviat per paissatges mes o menys planers, camps, calor i una gent mes que hospitalaria!
Portem menys d'una setmana al pais i ens estem quedant parats de la gent. No hi ha dia que no et vinguin i t'ho ofereixin tot.
El primer dia, vam arribar acaloradissims a un poble molt proper a la frontera de Kyrgyzstan, necessitavem canviar calers, ho vam demanar i de cop ja vam tenir tots els homes del carrer a sobre. Primer et talla una mica, pero comences a xerrar i veus que son una passada. A mes es molt bona la cara que posen tots quan dius la paraula Barcelona. Messi! et responen fent gestos de xutar pilotes amb el peu.
Son una gent que t'ho donarien tot, a vegades penso que a casa ens hauria d'avergonyir de ser com som. Tornem al que anavem, un dels homes del grup ens va fer anar a una casa del poble, ens va donar una tetera plena d'aigua clenta perque ens rentessim una mica i quan va ser l'hora de marxar ens va donar un parell de pans. L'endema en una botigueta, despres de comprar, em sembla que la botiguera ens va veure tan acalorats que ens va donar un parell de gelats i una ampolla de suc fresc, i aixi cada dia... tothom et vol acollir, tothom et vol ajudar... increible. Es que fins i tot un poli d'un control policial ens va donar un melo! Te'n fas creus.
L'unic inconvenient del pais es que cada nit es obligat allotjar-se en un hotel on et puguis registrar, pero esclar, al nostre ritme... en trobem pocs on et registrin. I estem una mica acollonits ja que es veu que et pot caure un bon multot si no tens els papers d'on has dormit cada nit. Haurem de fer algun trapitxeo o altre per solucionar-ho! jejee, i parlant de nits. Fa un parell de dies que buscavem algun allotjament pero no n'apareixia cap, ja ens veiem montant tenda, pero de cop va apareixer una cantina on vem demanar per sopar. Aqui la gent normalment utilitza una mena de llits amb una tauleta damunt per menjar. Havent sopat, quan ja faltava poc per fer-se fosc, el propietari ens va dir que ens quedessim a dormir alla. Va treure la tauleta de damunt del llit, vam anar a buscar el sac, i al cap de res ja estavem dormint al mig de la cantina mentre la resta de gent anava sopant i fent la seva. Molt curios tot plegat.

El pais de les muntanyes

Assalam aleykum!
ja tornem a tenir internet i us podem escriure alguna coseta que ja tocava.
Despres de tenir uns quants entrebancs amb el visat de Xina, i haver-lo aconseguit extendre just l'ultim dia amb un poli que ens va fer perdre la paciencia a Kashgar, hem marxat d'aquesta ciutat.
Ho hem fet amb bici de nou, el genoll no esta perfecte, pero aguanta, si mes no de moment.
Hem sortit de Xina, que tot i que ens ha agradat, necessitavem un canvi d'aires.
Vem marxar cap al coll d'Irkeshtan, la frontera amb Kyrgyzstan.


Els ultims 150km, abans de canviar de pais, van ser molt guapos de paisatge, esplanades amplissimes, envoltades de muntanyes nevades, i camells pasturant.
Ens va costar ja que portavem molts dies sense pedalar, i les cuixes ho notaven.
Un curt tramit a l'aduana, i ja vem canviar de pais.
El canvi va ser radical. El primer poble, era com una mena d'assentament de caravanes antigues, mal distribuides, totes rovellades i fetes pols. Una era la botiga, una altre una cantina, tallers... i al voltant, tot de camions kyrguisos (desferres russes), fent cua per entrar a Xina.
A part del mal estat del poble, segons com es miri pintoresc per qui esta de pas, o trist per qui hi viu, l'entorn era molt xulo. A mesura que avançavem tot era mes verd, i les muntanyes altes mes nevades, amb glaceres hi tot. L'asfalt va acabar desapareixent i per culpa d'alguna mini tormenta de vent i neu la carretera va acabar sent una fanguera quilometrica.

...i finalment, vem arribar a Sary-Tash, on el panorama era espectacular, amb el Pamir al fons.


D'aqui, hem anat fent, tot creuant alguna vall plena de yurtes i bestiar, ara, aquest pais es super dur, tot el dia te'l passes pujant i baixant ports de muntanya, amb pendents molt dretes i carreteres fetes pols mig “arreglades” amb grava de riu que per nosaltres son un calvari.

Com sempre l'idioma torna a ser una gran frontera, ara tot esta escrit en cirilic, pero amb una mica d'imaginacio encara es pot entendre alguna cosa i alhora d'intentar parlar amb ells, sobretot quan ets dins d'una cantina, el vodka facilita les coses i fa que ens entenguin millor.
El pais en si, no va sobrat d'infraestructures turistiques i es bastant complicat trobar internet, o allotjaments. Normalment, fora de les principals ciutats, has d'anar a dormir a casa d'algun particular, o fer servir tenda, pero quan portes molts dies dormint a terra et ve de gust poder dormir en un llit normal i poder-te dutxar, tot i que a vegades al poble no tenen dutxa i t'acaben enviant a la sauna particular d'algun vei, que per desenmascarar una mica, ja ens va be.