dijous, 4 de juny del 2009

Uygurs amb Uygurs i Xinos amb Xinos.



Ueeeeeis familia!!! us pensaveu que ens haviem perdut?? Doncs no! el que passa es que soms a Kashgar i en aquesta regio de pais, Xina te censurat els blogs (cosa frequent aqui) i hem tingut algun problemillo per entrar a escriure-hi algu.
Coi de xinus, son tan raros... Mireu, aquesta setmana ha fet anys de la matança de Tiananmen, i patam! Xina ha censurat tooooota la informacio al respecte; ha censurat blogs, emisions de canals estrangers que ho explicaven... es que ni el hotmail van deixar que funciones el 4 de Juny. Tela!  

Bueno va, comencem amb lo nostre. Fa ja alguna setmaneta que vam arribar a Kashgar, amb tren, des d'Urumqi. Que xulo, que autentic... be, autentic, autentic no seria la paraula! Passeges pels carrers i vas canviant de pais, de Xina a l'antic Turquestan Oriental, i d'aqui, de nou a Xina.



El que en el seu dia era el Kashgar ocupat pel Uygurs, ara per ara s'esta convertint en una ciutat Xina, amb el seu estil de places, les seves fonts i les seves lluminaries de colors a les nits. Corres pels carrers vells i cada dia veus mes edificis a terra. Que trist. I total per construir-hi edificis o pisos de rajoles blanques lluents tan comuns en aquest pais.


No es raro doncs que entre si no es barregin, sembla que uns amarguin la vida als altres, aixi dons on hi ha Uygurs no hi ha Xinos, i on hi ha Xinos ni rastre d'Uygurs. Ben curios.

Mes coses: No cal dir que el genoll no futila i que no sabem com ni quan acabara aquest viatge. De moment, aprofitant que estem per aqui, hem visitat algunes ciutats situades al Sud del Taklamakan, hem travessat (amb bus) el desert pel mig, hem visitat un parell de fabriques, una d'alfombres i una de produccio de seda; i hem descansat, descansat i descansat donant una ultima oportunitat al genoll... Creuem els dits!!!

6 comentaris:

Marc ha dit...

Ei parella!!!
Que interessant aixo que expliqueu de Xina. Tot i aixo, no ens queda clar si ho esteu disfrutant i gaudint, tenint en compte que el genoll del Ruben no respon (MOLTS ANIMS RUBEN!!!) o si us sorpren, pero no us acaba d'agradar.
Ja ens explicareu amb detall.
A seguir recuperant-se i sino, sempre se li pot donar un tomb al viatge, que ja us esteu fent i us en esteu sortint molt be!

Una abrassada i molts anims per tots dos!!!
Marc i Mireia

MIXVOLTAALMON ha dit...

hola ciclistes ripollesos perduts pel món!!! Veiem que continueu molt bé...si torneu a tenir problemes per entrar al vostre blog, podeu fer servir aquesta web: www.openawindow.com , obre webs en països on tenen alguns blogs bloquejats.

Cuideu-vos molt!!! i no deixeu de gaudir del vostre fantàstic viatge...MOLTS RECORDS DES DEL RIPOLLÈS!

capde ha dit...

hola que tal??????? soc en capde, com va tot?

deivid´s ha dit...

Salut i ànims! No m´en canso de vuere fotos illegir peripècies, és una barrejade National Geographic i Jules Verne.

Una abraçada!!.

Anònim ha dit...

Hola Ruben i Anna,

He vist el vostre blog al diari i m'ha semblat molt interessant.

De fet, jo tinc al cap de fer alguna cosa semblant: viatjar pel món a poc a poc, en bici, a peu, amb bus i tren...Passar prou temps a cada lloc com per poder copsar-ne realment l'essencia.

A més a més, també sóc un enamorat d'Àsia. A mí m'agrada especialment el Japó. Hi he anat vàries vegades i l'any passat vaig fer un petit viatge en bici i tenda per Hokkaido, al nord, i va ser fantàstic.

Quan torneu a estar per Europa m'agradaria poder contactar amb vosaltres i quedar per xerrar sobre viatges.

Us deixo la meva adreça mail: andre1gp@lycos.com

Salutacions i bona ruta! Ànims!

(quína enveja!) :-)

Andreu.

grant ha dit...

La China explico hace anos sobre el asunto Recentamente el BBC de Londres admito que en el Square no paso nada pero en las calles cercanas habian muertos de soldados y policia por el Mob.