Uygurs amb Uygurs i Xinos amb Xinos.

Ueeeeeis familia!!! us pensaveu que ens haviem perdut?? Doncs no! el que passa es que soms a Kashgar i en aquesta regio de pais, Xina te censurat els blogs (cosa frequent aqui) i hem tingut algun problemillo per entrar a escriure-hi algu.
Coi de xinus, son tan raros... Mireu, aquesta setmana ha fet anys de la matança de Tiananmen, i patam! Xina ha censurat tooooota la informacio al respecte; ha censurat blogs, emisions de canals estrangers que ho explicaven... es que ni el hotmail van deixar que funciones el 4 de Juny. Tela!  

Bueno va, comencem amb lo nostre. Fa ja alguna setmaneta que vam arribar a Kashgar, amb tren, des d'Urumqi. Que xulo, que autentic... be, autentic, autentic no seria la paraula! Passeges pels carrers i vas canviant de pais, de Xina a l'antic Turquestan Oriental, i d'aqui, de nou a Xina.



El que en el seu dia era el Kashgar ocupat pel Uygurs, ara per ara s'esta convertint en una ciutat Xina, amb el seu estil de places, les seves fonts i les seves lluminaries de colors a les nits. Corres pels carrers vells i cada dia veus mes edificis a terra. Que trist. I total per construir-hi edificis o pisos de rajoles blanques lluents tan comuns en aquest pais.


No es raro doncs que entre si no es barregin, sembla que uns amarguin la vida als altres, aixi dons on hi ha Uygurs no hi ha Xinos, i on hi ha Xinos ni rastre d'Uygurs. Ben curios.

Mes coses: No cal dir que el genoll no futila i que no sabem com ni quan acabara aquest viatge. De moment, aprofitant que estem per aqui, hem visitat algunes ciutats situades al Sud del Taklamakan, hem travessat (amb bus) el desert pel mig, hem visitat un parell de fabriques, una d'alfombres i una de produccio de seda; i hem descansat, descansat i descansat donant una ultima oportunitat al genoll... Creuem els dits!!!

Uygurs

Com que el genoll no millora de moment continuem sense pedalar, pero per no perdre la forma ens hem comprat unes raquetes de badminton i al vespre sortim a jugar al parc com molts xinus. TOMA YA!
De mentres hem aprofitat per visitar alguns dies la regio de Xinjiang.
Quan vem sortir de Xi'an vam anar directe a Urumqui, per deixar-hi toooots els trastos i poder viatjar mes comodes, les raquetes van venir amb nosaltres. La ciutat ja ens va sorpendre bastant, era immensa, molt moderna, i al mig del nores.

Aqui ets a Xina pero no ets a Xina. Passejes pels carrers i vas veient una de cares! uns d'aspecte xino que son els Han, altres amb barrets o amb vels i amb cares musulmanes, que son els Uigurs, molts altres que d'aspecte semblen russos com els Kazaks... cadascun parlant la seva propia llengua i per si fos poc la majoria de cartells son trilingues i no hi ha cap alfabet que entenguem.
El fet que hi hagi tanta diversitat fa semblar que haguem canviat de pais. Entre uns i altres aparentment es toleren, pero parlant amb els Uigurs que son els que sempre han viscut aqui, veuen els Han com uns invasors (i amb rao). De fet anys enrera el govern Xines va enviar Hans d'altres parts de la Xina, a viure en aquesta regio, i res, que els Uigurs se seten discriminats, i el govern no es que els tingui gaire en compte. Quan parles amb ells es posen una ma al cap i es van ajupint, per donar-te a entendre que algu els esta xafant, referent-se als Xinus Han.

Lo millor d'Urumqui: el mercat nocturn, que es inmens. Amb mes de 400 xiringuitus venguent de tot, i 200 mes, nomes de menjars: sopes, pinxos, fideus, melons... i peix i marisc, que per estar a la ciutat del mon, que segons diuen es la mes allunyada del mar, no tenen pas mala pinta.

Urumqui tot i estar a les quimbambes de Pequin mig funciona amb l'hora de la capital, i es un lio. Trens, busos, bancs... segueixen l'hora de Pequin, pero botigues, centres comercials, cantines, restaurants... van a la seva hora, es a dir a dos hores menys. Es a dir que portes el rellotge amb l'hora del pais i vas a dinar a les quatre, que son les seves dues, o quan et lleves a les set (les seves cinc del mati) pel carrer no hi ha gaire gent. Fa gracia veure com van tan... a la seva!
Tambe hem aprofitat per visitar altres ciutats que ens venien de cami com Dunhuang per veure un mena d'oasi entre dunes, Hami per veure un maosuleu i Turfan per veure mesquites i altres atraccions turistiques de la zona. Turfan es una depresio i esta a 154m per sota del nivell del mar.